12 elements del patrimoni de l'aigua a Espanya
Descobreix elements patrimonials que han servit per a generar energia a partir de l'aigua, proveir la població, regar o produir materials.
Museu de les Aigües
TICCIH Espanya (Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial) i Museu de les Aigües
En aquesta exposició virtual es mostren alguns dels elements més singulars del patrimoni hidràulic espanyol, seleccionats conjuntament amb TICCIH (Comitè Internacional per a la conservació i defensa del Patrimoni Industrial) a partir de criteris estètics, funcionals i històrics. Aquests elements, degudament geolocaliztats, ens mostren com han modificat el paisatge i incidit en el desenvolupament dels respectius territoris.
Port de Casablanca (2008) per Carlos Colás CurielMuseu de les Aigües
Entre el km 61 i el 89, el canal discorre pel terme municipal de Saragossa. En aquesta ciutat es conserven les restes del port de Casablanca formats per les rescloses de Sant Carles, un molí fariner transformat en central hidroelèctrica el 1894.
Màquina de bombeig d'Elorrieta (2010) per Santiago Yaniz Aramendia (AVIOP)Font original: Photographer's collection
A Elorrieta va disposar d’una petita casa de bombes amb dues màquines de vapor sistema Worthington, bombes, calderes, taller de reparacions, dipòsits subterranis i una farga, des d'on les aigües bombades s'enviaven fins a Getxo.
Central de la Societat General d'Aigües de Barcelona 1905
Josep Amargós i Samaranch, per encàrrec de la Societat General d'Aigües de Barcelona, va dissenyar aquest complex industrial dedicat a la captació d'aigua del riu Llobregat i el seu bombeig a la ciutat de Barcelona. La planta destaca per trobar-se encara en funcionament.
Central hidroelèctrica de Grandas de Salime (1955)
Saltos del Navia va inaugurar aquesta central per a millorar el subministrament d'energia elèctrica obtinguda a partir de l'aigua a les regions d’Astúries, Cantàbria i Galícia. Destaca pel seu disseny, on llueixen els elements estètics interiors i exteriors, que li donen un caràcter únic.
Central hidroelèctrica del Tambre (1924)
La Sociedad Gallega de Electricidad va encarregar a l'arquitecte Antonio Palacios Remilo el disseny d'una central elèctrica a Noia, la Corunya. El conjunt inclou, a més de la central inaugurada el 1924, construccions complementàries i habitatges pels treballadors.
Colònia Sedó (1846)
Aquesta colònia industrial, dedicada a l’elaboració de filats i teixits de cotó, va ser una de les principals colònies distribuïdes per la llera del riu Llobregat. L'aigua entrava a l'aqüeducte de 4 km creant un desnivell de 40 m d'alçada, que alimentava una turbina tipus Francis.
Aquesta exposició ha estat creada amb material fotogràfic i d'arxiu del Museu de les Aigües, Fundació Miguel Aguiló (FMA), Reial Acadèmia Galega, Sergi Boixader, Emili Rams i Riera, Associación de Amigos de las Reales Fábricas de Riópar (AARFR), Gerardo Joaquín Cueto Alonso, Santiago Yaniz Aramendia (AVIOP), Carlos Colás Curiel i Pilar Biel Ibáñez.
En col·laboració amb TICCIH Espanya (Comitè Internacional per a la conservació i defensa del Patrimoni Industrial).
